dimarts, de setembre 23, 2008

Mem: 14 coses que em fan feliç...

Aquest mem m’he l’ha passat la Carme Rosanas de "Nova col·lecció de moments"
He de dir que en ma vida havia fet un mem (ja sabeu que no porte molt temps fent caseta en aquest blog) però era plaent fer-lo...

1- M’encanta escoltar música, és la meua passió (potser més i tot que escriure)
2- Anar a la platja i tombar-me a la sorra mentre veig el blau del mar.
3- Gitar-me per la nit i que estiga plovent i així que la cançó de la pluja siga la que faça agafar el son.
4- Riure (molt), per qualsevol cosa i en qualsevol moment (això si que siguen adequats eh?). Us heu adonat que després de riure les coses que et passen mai són dolentes?
5- M’agrada el moment d’arribar a casa quan plou i canviar-te les sabatilles i els calcetins (que evidentment estan mullats!) i posar-me les sabatilles d’estar per casa.
6- Fer bogeries amb els meus amics (però de les sanes, eh?). Una vegada ens va enxampar una tronada d’estiu i vam haver de tapar-nos amb una tovallola d’aquestes de lavabo que jo portava a la motxilla.
7- Fer massatges (i que me’ls facen) sobretot al cap, en els cabells.
8- Gitar-me a les tantes de la matinada llegint (o escrivint si es que m’ha vingut la inspiració).
9- Anar pel carrer i que una persona et mire als ulls i et sostinga la mirada fins que passa de llarg.
10- Passar-me hores a la sala amb la televisió apagada i mirant el foc mentre parle amb les amigues de tota la vida.
11- Fer-me una abraçada amb les persones que estime, però de les de veritat.
12- Veure un xiquet acabat de nàixer i que t’agafe el dit amb la seua menudeta mà.
13- Anar al cinema amb els meus amics, com tota la vida, amb un cucurutxo gegant de roses que no t’acabes ni a la de tres.
14- El meu dia a dia.


Creia que seria difícil escriure les coses que em fan feliç, però fins i tot resulta que m'han faltat apartats!

En fi crec que aquest mem el podria passar a...

El pèndol de petites oscil·lacions

Petita criatura


3 comentaris:

novesflors ha dit... @ 23 de setembre de 2008 a les 17:13

No sé què és això dels mems exactament però tampoc no voldria que em prenguesses per una desagraïda. Et done les gràcies de tot cor per haver pensat en mi però ara per ara no em veig amb ànims de participar. Delegue en els altres dos blogs, doncs, i et demane disculpes però de moment m'estime més mantenir-me al marge d'aquestes activitats com ara mems, premis, etc. Gràcies de nou.

Carme ha dit... @ 23 de setembre de 2008 a les 22:41

Gràcies, per haver acceptat de fer el meu mem. No en faig gaire però m'ha semblat bonic aquest.

A mi també em van faltar apartats, alguns dels que tu dius i jo no havia escrit, els podria subscriure ara mateix. Jo vaig estar a punt de passar-li a Noves Flors també. Llàstima que no accepti, és un bon exercici.

Anònim ha dit... @ 31 de desembre de 2010 a les 13:22

Hola. T'he trobat a "No em diguis que és un somni...".

M'ha cridat l'atenció aquesta entrada sobre la Felicitat, ja que no fa gaire en vaig fer una sobre el mateix tema (amb un altre enfocament) però una de les conclusions era que les "petites coses del dia a dia" eren importantíssimes.

Per cert: què és un MEM?