Para i mira la sorra. Ha anat deixant un llarg rastre de petjades amb el peus descalços.
El Sol crema amb la intensitat del migdia encara que són les set de la vesprada.
S’ajup un cop més per a mullar-se la cara amb aquesta aigua salada; i mentre fa una mena de tassó amb les mans per a refrescar-se també el bescoll, mira les ones que li trenquen prop del peus i sent la textura de la sorra tova entre els dits.
La suor li regalima per l’esquena i li deixa marca a la camisa.
Veure el mar tan blau i cristal·lí li dona ganes de tirar-s’hi, però amb la roba xopa no es pot córrer, així que ho guarda per a més tard.
Gira el cap i veu que les ones ja han esborrat part del camí que han fet els seus peus.
I es posa dreta, decidida, i amb un última somriure reprén la correguda.