dilluns, de desembre 29, 2008 |
Confusa |
Desconnecta l’automàtic i torna en si. S’adona de que ha estat repassant una vegada i una altra la mateixa paraula. Les lletres redones quasi poden travessar el paper. Però es que no es pot concentrar des que el veié a la finestra, la veié a la finestra, no ho sap, no li importa. Està confusa.
Malgrat tot sap que no era un somni, era real. Va veure la seua llum, aquesta llum que semblava estranyament bruta, com tacada pel fang.
El va veure, la va veure, recolzat a l’ampit de la finestra. Aquest àngel, unes dècimes de segon. Però des d’aquell moment, no pot pensar en altra cosa.
Malgrat tot sap que no era un somni, era real. Va veure la seua llum, aquesta llum que semblava estranyament bruta, com tacada pel fang.
El va veure, la va veure, recolzat a l’ampit de la finestra. Aquest àngel, unes dècimes de segon. Però des d’aquell moment, no pot pensar en altra cosa.
5 comentaris:
No m'estranya, jo tampoc podria pensar en cap altra cosa!
I no és pot dir que tingues el cap ple de pardals, precisament.
De tant en tant em pas per aquest blog però veig que s'ha quedat al desembre. Per a quan un nou post? ;)
Besets!
(Esper que tot bé)
Podries penjar "Alina" i mantenir aquest blog viu
Una gran abraçada des de XILe...
buscant blocs a la xarxa t'hi he trobat...
Publica un comentari a l'entrada