divendres, de desembre 19, 2008

He vuelto...

Com quan fa molt de temps que no ixes a córrer, i necessites estirar un poquet abans de començar per a no sofrir imprevists que tallen la carrera, els meus dits estaven també freds després de tant de temps sense escriure...
I ho he sentit enmig l’ànima, però hi ha vegades que l’ “impossible is nothing” sembla tan impossible, que vaig haver de parar una temporadeta per a adaptar-me a la nova rutina després de l’estiu.
Mai m’he queixat de la rutina (no molt), però es que aquest any era tan nova...
Però bé, reconec que els meus dits ara ja calents i preparats per a tornar amb més seguida (si més no per vacances i caps de setmana) estaven desitjosos de posar-se a escriure de nou. Perquè a més crec que el fred també contribueix a congelar-me’ls un miqueta.

3 comentaris:

Anònim ha dit... @ 19 de desembre de 2008 a les 14:56

Enhorabona per la tornada. T'enyoravem...

Carme ha dit... @ 19 de desembre de 2008 a les 16:43

Jo també t'enyorava i arribes a temps per passar per casa meva a recollir una coseta que hi ha per a tu. Al fons de tot del post... una abraçada.

pirene ha dit... @ 29 de desembre de 2008 a les 14:39

Moltes gràcies a tots dos. Carme, he vist el teu regal moltes gràcies m'ha fet molta il·lusió.